Doncs va. Posem-nos-hi amb Calders. Mireu, una bona manera de llegir un recull de contes, és provant de trobar algun fil conductor que doni coherència al llibre. Si "Cròniques de la veritat oculta" és una bona col·lecció de relats (em penso que sí que ho és), hi ha d'haver punts en comú entre els contes, bé sigui des d'un punt de vista temàtic o bé, estilístic. Per això us proposo un petit exercici (perdoneu, és deformació professional), que pot ser divertit: busquem, d'una banda, allò que relaciona tot el conjunt de contes de les "Cròniques", i d'altra banda, fem el mateix, però amb cadascuna de les tres parts de que està format el llibre, i, si en tenim moltes ganes, ja de pas pensem en els títols de les tres parts. En Calders, res és arbitrari, tot té un per què... o més d'un.
En fi, per part meva he de dir que estic contentíssim d'haver engegat aquest club i que tots/es us hi trobeu a gust. Jo, la veritat, és que més ben acompanyat no puc estar, je je.
Ànims i bona lectura.
